Per començar l’Elisenda, l’Enric i…

Només per a començar, hem ve al cap el primer document que caldrà recuperar per el desenvolupament del projecte:

Elisenda Sala.
Escola Massana – Taller de 5é de Ceràmica. Curs 1984-1985

He recordat el curs a l’Escola i la bona disposició de n’Elisenda i la seva continua simpatia.

Index

  1. Introducció.
  2. Motivació i finalitat del projecte d’obra mural.
  3. Concepte de la ceràmica aplicada a la arquitectura.
  4. Normes de composició. Construcció, arquitectura, espai.
  5. Estudi preliminar i projecció. Maquetes.
  6. Tècnica del mural ceràmic. Evolució històrica. Procediments actuals.
  7. Bibliografia.

Aquí us faig un resum personal que hem servirà com a punt de partida i com a índex per el.laborar tot el treball d’aquest projecte:

  1. Introducció: Els maons, les rajoles i les teules, objectes ceràmics necessaris a la estructura dels edificis. La ceràmica a l’arquitectura es una disciplina manual molt important, tant per a la història de l’art en general, com a testimoni cultural. El pas de la funció utilitària a la decorativa es en aquesta disciplina, una línia molt fina. La ceràmica mural està condicionada a una correcta integració en l’arquitectura.
    (1) Al pas del temps des de els 80′ a pesar que la tecnologia ha demostrat la velocitat de transformació (Llei de Moore), no s´ha abandonat l’estudi amb materials ceràmics, concretament per a la construcció -també a d’altres sectors, com a la conductivitat elèctrica…-, es més, la industria ceràmica ha evolucionat a la mateixa velocitat que d’altres tecnologies.
  2. Motivació i finalitat del projecte d’obra mural: Impuls inicial de la creació artística és provocat per un estímul extern (a de ser lent, doncs d’entrada, es menys reflexiu i cal evitar la “imitació o el pastitx”) o intern (mes reflexiu d’entrada). Alguns requeriments de caràcter purament formal poden provocar canvis en els resultats finals, però sense alterar el contingut. Si la indústria no permet vacil·lacions o canvis, la producció personal en canvi, es lliure i creativament independent.
  3. Concepte de la ceràmica aplicada a l’arquitectura: El concepte de l’obra es condicionat per els següents factors: 1.- les dimensions de l’obra,  2.- la integració arquitectònica i 3.- el caràcter social (mitjà d’informació, mass-media). Funcions històriques de la ceràmica mural: commemorativa, il·lustrativa i decorativa, religiós-simbòlic (o màgic protector), narrativa; evolucionant fins a recuperar, avui dia, l’autonomia de mitjans i de conceptes, de desenvolupament lliure, abstracte. Per eixemple, el Guernica de Picasso es molt decorativa independentment de la càrrega simbòlica i de denúncia social (i narrativa) que ja té de per sí.

    Mural de Artigas-Miró al aeroport del prat, 1979

    La ceràmica mural es idònia per integrar-se en espais grans, dimensió que li confereix un caràcter mes públic.  Ha nascut un moviment muralista internacional, –en el moment de redactar aquests apunts, conjuntament amb un moment cultural concretque pretén recuperar l’espai públic donant-li llum i color.L’obra mural es deu al mur. Ha de quedar integrada frontalment. No obstant, al barroc -també a la pintura mural anglesa actual (1980)-, s’utilitzava el trampe-l’oeil per un gust estétic, en mig de l’eclecticisme del barroc (Tiépolo). Té un marge molt ampli de possibilitats expresives pero té que ser sólida i ben estructurada perque, si la composició falla, l’obra –i el mur que la susté– s’ensorra.

    Exemple de trampe-l'oeil

    La visita de Enrique III a la villa Contarini, de de Giovanni Battista Tiepolo, 1750.
    Oli sobre tela

  4. Normes de composició, construcció, arquitectura, espai: Elements de la composició, íntimament relacionats: Les masses, els espais, el contrast, el color, el volum i les textures. La temàtica pot tindre diversos interessos. Es pot agrupar diferents temes amb diferents focus de composició. El lloc d’emplaçament ens marcarà la direcció de la llum (jocs de clars i oscurs, els refexos…), les distancies (els punts de vista), les textures… Per exemple, els esmalts brillants no els posarem mai on la llum “hi peti”.
    La línia que engendra les formes, ha de ser expressiva (segura o indecisa, forta o feble), segons condició (recta o corba) i posició (horitzontal, inclinada o vertical). Poden, o formar part de la composició o ser insinuades (continues i/o/amb discontínues).
    Les rectes son expressió de força. Si predominen les verticals, donen sensació d’elevació, lleugeresa, equilibri, optimisme o separar motius; les horitzontals, calma, “pesantor”, quietud, immensitat; i una bona combinació d’ambdós dona una composició solida i ben “travada” i “s’aguanta”.
    Les línies inclinades paral·leles donen sensació de “dinamisme ordenat” i les inclinades en direccions contraposades, confusió i “dinamisme incontrolat”. Aquestes, son també conductores de la vista. Les dirigides als vèrtex son mes fortes i segures. La recta es mes freda i complementa la corba.
    El ritme, engendrat per la corba,

(…)

(1) Comentaris personals intercalats en gris.

En una primera lectura del text de n’Elisenda, es nota com a canviat la situació al pas dels anys, sobretot amb la incorporació de nous materials.

Al curset sobre “La Ceràmica en la Arquitectura” (que es pot consultar al currículum) que vaig assistir a la primavera de l’any 2007, impartit per en malhograt Enric Mestre, el “mestre” ens va fer unes disquisicions sobre nous materials cerámics per a l’arquitectura actual. Vem estar unes bones hores parlant sobre el “porcelanato”, que es una pasta molt dura, gresificada e imposible de col.locar amb ciment-cola i que només es posible col.locar-lo amb ganxos fabricats adoc. Hi ha, afectivament al mercat (l’he consultat durant unes hores a Internet) un munt de diferents disenys de ganxos per a la paret amb la ventatge d’oferir cámeres d’aire que ajuden al aïllament del edifici. En alguns casos, inclús hi ha fabricants que inclouen altres materials aïllants entre la cerámica i el mur de l’edifici.

El curset de 4 díes amb el “mestre” Mestre va ser una mica extrany, en comparació amb altres que he asistit a FOACAL a Valladolid. En tots ells, s’anava per feina, era un formiguer d’alumnes al voltant de el/la profesor/a “xuclant” tot el que es podía en poc temps, sempre poc temps. Amb en Mestre tot va ser molt lent. Vem visitar una plaça propera on teniem de fer un projecte d’intervenció…

“ESTADIOS Y ORDEN PARA LA REALIZACIÓN DE UN PROYECTO”
“LA CERÁMICA EN LA ARQUITECTURA”
Impartido por Enric Mestre, los dias 22 al 25 de Mayo 2007
  1. Situación y arquitectura del entorno.,
  2. Formas, colores, vegetación,
  3. Toma de planos, datos técnicos, fotos, etc…,
  4. Información histórica e Información actual sobre el tema.
  5. Acumulación de ideas,
  6. Seleccionar la más idónea respecto al espacio o situación,
  7. Problemas técnicos a tener en cuenta durante la realización y el montaje,
  8. Boceto o maqueta e escala para mejor interpretación,
  9. Memoria, presupuesto y tiempo de realización,
  10. Contrato imprescindible,
  11. Antes de comenzar, medir la capacidad de nuestro equipamiento para abordar un gran trabajo,
  12. Que los ados sean propicios, que siempre hará falta en cerámica.

(parlar de Comella)

 

 

Aquesta entrada va ser publicada en el Material, la Forma. Guardar l'enllaç permanent. Afegeix un comentari o deixa un trackback: URL del Trackback.

Publicar un comentari

El teu email mai serà publicat ni compartit. Els camps obligatoris estan marcats amb un *

Pots utilitzar aquestes etiquetes i atributs HTML <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*
*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada